Febrer - Crítica al consumisme

Can Pipirimosca

El passat cap de setmana els creadors de Desperta vam anar a formar-nos per conèixer d’una mica més a prop una realitat que conviu amb nosaltres i que sovint ignorem. Vam dirigir-nos a un terreny situat al costat de Valls, on s’hi aixeca un humil mas envoltat d’horts. A simple vista pot semblar un mas qualsevol, amb un nom francament peculiar: Can Pipirimosca. Malgrat les aparences, entrar en aquest indret equival a passar a un món paral•lel.

 El propietari del mas i dels terrenys que l’envolten, en Pere, ens va fer cinc cèntims del model de vida que duen a terme al mas. Podríem definir la casa com un espai de convivència rural, on es busca ser autosuficients per tal de ser respectuosos amb la natura. El mot permacultura defineix molt bé aquest model de vida, entenent com a tal un conjunt de pràctiques i de formes de pensar que conviuen per tal de crear una producció agrícola sostenible, molt eficient en energia (treball manual i mecànic) i sent respectuosa amb els éssers vius i les seves interrelacions de manera recíproca.

 En aquest lloc, a més, també funcionen amb l’intercanvi, sent un lloc de trobada de gent d’arreu (sense anar més lluny, vam poder compartir el nostre cap de setmana amb italians, finlandesos o andalusos, entre altres). Aquestes persones vénen amb l’únic objectiu de conviure, intercanviar i enriquir el seu coneixement i les seves vivències personals.

 En Pere ens va ensenyar els diversos recursos que utilitza per ser autosuficient, com um molí per fer farina, un galliner per adquirir ous, els seus horts i les múltiples tècniques que utilitza per treure’n el màxim rendiment, sent respectuós amb la natura. Cal esmentar que també necessita guanyar certs diners per poder mantenir la casa, i produeix productes alimentaris per tal de vendre’ls i treure’n profit: principalment produeix magdalenes, cireres seques, galetes, pa i pasta, tot i que de cara al futur també vol arribar a produir fruita.

 També cedeix el seu espai a altres projectes amb finalitats socials, humanitaries, ecològiques, de treball per la pau, etc. que necessitin espai per a tallers, reunions, activitats o trobades; tot plegat, sense demanar res a canvi. 

 El tractament que vam rebre va ser molt bo, fins i tot ens va convidar a dinar i ens va servir pizza ecològica feta per ell mateix. Certament era deliciosa, i això que estava feta exclusivament de verdures, cereals i bolets! Creiem que és impossible descriure en tan poques línies tot el que vam aprendre d’ell en tan poc temps, però va ser un temps suficient com perquè entenguéssim que el consumisme no és, ni de bo tros, un model imprescindible per la nostra vida, encara que ens ho hagin ensenyat així. Esperem que la nostra experiència us ajudi a reflexionar una mica més sobre aquest tema, i que entre tots plegat n’aconseguim treure alguna cosa profitosa!!

 PD: Us linquem la web de Can Pipirimosca, per si hi esteu interessats/des!!!

La generositat desbordant del primer amb el tercer món

La moda et consumeix

Quant vals?

Consum responsable, auster i NO compulsiu